La relació entre la Música i les Matemàtiques ha meravellat el pensament occidental des de l’aparició de Pitàgores, el savi que va ser iniciat pels sacerdots egipcis en els misteris del cosmos. Ell va creure en un mateix patró matemàtic, una harmonia entre les estrelles i les cordes musicals.
D’aquest concepte va sorgir la frase: “hi ha geometria a la vibració de les cordes, hi ha música en els espais entre les esferes”.
Ahir 6 de març, els alumnes de cinquè i sisè de Primària, vam anar a la Fundació Iluro a veure l’exposició NOMBR3S, a l’Ateneu de Mataró, on ens van explicar com els nombres han acompanyat la humanitat des dels temps més primitius i continuen estant avui al servei del nostre progrés.
Un quartet de corda de l’ Orquestra Simfònica del Vallès, amb el suport d’un narrador, en Roger Pera, ens van oferir un passeig musical per l’obra de grans compositors com Bach, Mozart, Beethoven o Bartok, i que ens va servir per il·lustrar diferents conceptes i coneixements matemàtics que estan ben presents en les seves obres: la simetria en les harmonies musicals, la proporció àuria i la bellesa, la física quàntica i el contrapunt.
Amb la música del compositor Hungarès Béla Bartók, vam escoltar com va crear el seu cercle de tonalitats i una escala que ell mateix va anomenar escala de Fibonacci apropant-se d’aquesta manera a la proporció àurea.
Vam escoltar l’obra de W.A.Mozart amb el seu “Joc de daus”, un generador de Minuets.
Es tracta de 176 compassos numerats de l’1 al 176, agrupats en 16 conjunts d’onze compassos cadascun, seleccionant amb els daus la inclusió a cada compàs.
Vam poder comprovar, amb el duet que Mozart va escriure per a dos violins “Der Spiegel”, com dos intèrprets poden tocar la mateixa simfonia en sentit invers.
Johann Sebastian Bach va escriure el “Clave Ben Temperat”, una obra que consisteix en 24 peces escrites en les dotze tonalitats, utilitzant el mode major i mode menor de cada tonalitat, demostrant d’aquesta manera les possibilitats de modulació creades per a una mateixa afinació.
Amb aquesta obra vam poder apreciar com en determinats moments de la Música el moment àlgid de l’obra apareix just en els compassos relacionats amb la proporció àuria.
Finalment vam acabar escoltant la Cinquena Simfonia de Beethoven i com apareix a la seva obra la sèrie de Fibonacci, és a dir, números infinits que comencen per l’1 i cada número següent resulta ser la suma dels dos anteriors: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144,…
Ha estat un matí ben profitós, hem pogut comprovar com la Música i les Matemàtiques necessiten de la creativitat per a desenvolupar-se. Tots dos són llenguatges universals, llenguatges abstractes que necessiten del seu aprenentatge per a poder desxifrar-los i tots dos busquen la bellesa.
Com deia el matemàtic Pere Puig i Adam “Tal vegada sigui la música la matemàtica del sentit i les matemàtiques la Música de la raó”.
Comments