EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya tallada que ha portat el camió per fer foc a la llar. Amb el tronc més gruixut que hem trobat ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda del fred. Ben arraconadet li hem posat un pot d’aigua, un poma vermella i crostons de pa sec, que li agrada amb deliri. Ben segur que demà, quan me’l miri, sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana. Ara, aquí, com que està calentó, ben menjat i tranquil, es prepara per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures i esperant treure’n llaminadures li peguem, sens voler fer-li mal. Ell també, trapasser, barrejat amb torró a vegades ens caga… carbó!, com a càstig per al més llaminer. I ningú no s’enfada; no cal. És un joc de Nadal.
JOANA RASPALL
Comments